Amb la publicació d'aquest Àlbum Narcís Oller es produeix un punt d'inflexió en la Biblioteca Narcís Oller, que té com a objectiu tornar a posar a l'abast del lector la producció del gran escriptor català. I és que aquest volum no recull cap de les obres del creador de la novel·la catalana moderna, sinó que fa un repàs de la seva trajectòria vital i literària, donant la veu al mateix Narcís Oller, a diversos contemporanis seus i a experts actuals en l'estudi de la seva literatura; tot plegat constitueix un mosaic que permet acostar-se a una figura cabdal de les lletres catalanes i entendre les seves circumstàncies personals i artístiques. Aquest àlbum, il·lustrat profusament: fotografies d'Oller i del seu àmbit familiar o de treball, imatges dels manuscrits de les seves obres i de les primeres edicions, documents de treball, la crítica periodística... La diversitat de les fonts documentals i de la procedència de les imatges converteixen aquest Àlbum Narcís Oller en un llibre especial, tant per a estudiosos de la seva obra com per al lector que es vol apropar a l'autor.

La Papallona és la primera novel·la de Narcís Oller i la que va obtenir més èxit. Va inaugurar el realisme en la novel·la catalana del segle XIX. Inicia un retrat de la societat contemporània que es completa en novel·les posteriors, sobretot a Vilaniu, La febre d'or i La bogeria, i constitueix un univers narratiu coherent. Traduïda a unes quantes llengües, la traducció francesa es va publicar amb una carta- pròleg d'Émile Zola, llavors en el moment més àlgid de la seva fama, que reproduïm en aquesta edició. L'estudi introductori va a càrrec d'un dels millors especialistes en la novel·la, Laureà Bonet, professor de la Universitat de Barcelona.

Narcís Oller ( 1846-1930 ) va donar unes quantes obres mestres a la literatura catalana, després de segles que no passava. És l'escriptor que posa al dia la nostra novel·la, empeltant-la dels corrents narratius més avançats del moment, sota el mestratge del realisme i el naturalisme francesos. La Papallona ( 1882 ) va ser un èxit internacional, i amb L'Escanyapobres ( 1884 ) va reixir a treure's de sobre el llast del romanticisme. A La febre d'or ( 1890-2 ) va descriure la burgesia barcelonina, a La bogeria ( 1898 ) va tocar el tema naturalista del determinisme hereditari i a Pilar Prim ( 1906 ) fa un pas cap a la novel·la psicològica. Oller també va escriure diversos reculls de contes i unes Memòries literàries ( 1962, pòstumes ).

«Publicada set anys després de La febre d'or, la
novel·la breu La bogeria (1899) és una aportació
singular en la tradició narrativa catalana, tant pel
que fa al tema —l'estudi particular d'un "cas clínic",
amb una forta dependència de la història
política i social del país— com pel que fa a la trajectòria
literària d'Oller. En el context de la fi de
segle, l'obra evidencia el desenvolupament d'una
nova orientació literària, en resposta al descrèdit
de la novel·la realista i naturalista, a la vegada que
converteix aquesta problemàtica en un dels centres
temàtics de la ficció.»

La primera i única edició de La febre d’or adaptada per a estudiants de secundària
Demaneu més informació
La febre d’or és la novel·la més ambiciosa de Narcís Oller, un magnífic retrat de la societat catalana de 1880.
La febre d’or és l’obra més ambiciosa de Narcís Oller. Hi retrata la societat catalana dels anys 1880-1882, just en el moment en què moltes persones van aconseguir un enriquiment fàcil gràcies a l’especulació bosària. Gil Foix, el protagonista de la novel·la, és un d’ells: deixa de fer de fuster, juga a borsa amb gran habilitat i s’enriqueix fins a convertir-se en un membre conspicu de l’alta burgesia barcelonina. Però, com en el cas de L’escanyapobres, Oller desplega una intenció moralitzadora evident: Gil Foix és víctima de la seva obsessió pel diner, s’arruïna, torna al seu ofici de fuster i acaba mig boig.
Es tracta d’una novel·la extensa i complexa, en què Narcís Oller manifesta un gran domini de les tècniques i els plantejaments literaris naturalistes i realistes. Barcelona és l’espai central de l’obra, però també Vilaniu i París, i els personatges estan perfectament dibuixats, fruit d’una llarga observació i documentació prèvia de les maneres de parlar i dels ambients barcelonins.
L’edició de La febre d’or dins la col·lecció «Angle Lector» es planteja per primera vegada com una versió reduïda, que estalvia escenes secundàries i fragments poc rellevants, per aconseguir una obra més breu i compacta, pensada per a estudiants de secundària.
Narcís Oller
(Valls, 1846 - Barcelona, 1930) És considerat l’iniciador de la novel·la catalana moderna. De la seva carrera literària cal destacar-ne les obres La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d’or (1890-1892), La bogeria (1899) [publicada també a la col·lecció Angle Lector, 4], Pilar Prim (1906) [publicada a la col·lecció Narratives, 31] i Memòries literàries (1930).